X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. Malgrat la seva vitalitat, el mercat, construït a mitjans del segle XX, estava fins fa poc summament deteriorat. La superfície de la seva coberta s’havia ampliat de forma molt precària amb tendals i plaques de fibrociment. Al seu perímetre s’atapeïen desordenadament nombroses parades improvisades i els vehicles privats aparcaven als seus voltants de manera caòtica i indiscriminada.

ABANS

Imatges  (13)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

Reconeguda amb l’estatus de vila de mercat des del segle XIV, Celje té avui dia una població de gairebé cinquanta mil habitants, fet que la converteix en la tercera ciutat més gran d’Eslovènia. El seu mercat municipal es troba al cor del nucli històric i, malgrat l’adjacència amb un centre penitenciari, és un dels focus de vida social més intensos de la ciutat. Ocupa la totalitat d’una illa allargassada i lleugerament trapezoïdal, d’uns vuitanta metres de llargada.

Malgrat la seva vitalitat, l’edifici, construït a mitjan segle XX, estava fins fa poc summament deteriorat. La superfície de la seva coberta s’havia ampliat de manera molt precària amb tendals i plaques de fibrociment. Al seu perímetre s’atapeïen desordenadament nombroses parades improvisades i els vehicles privats aparcaven als seus voltants de manera caòtica i indiscriminada.

objecte de la intervenció

L’any 2006, l’Ajuntament de Celje va destinar una inversió de més de dos milions d’euros a la reforma integral de l’edifici. La intervenció no pretenia tan sols millorar l’estat de l’estructura i les instal•lacions, sinó també potenciar la seva relació amb el context urbà per treure el màxim rendiment de la seva capacitat de dinamitzar el barri.

descripció

Si bé consta d’una coberta que el protegeix del sol i la pluja, el nou mercat no té cap mena de tancament perimetral. Això el relaciona molt directament amb els quatre carrers que l’envolten, que també han estat renovats. Ara disposen de places d’aparcament reglamentàries, de nous bancs de fusta i d’un paviment de lloses de pedra blanca que s’endinsa sota la coberta del mercat.

Aquesta està formada per una seqüència de deu crugies paral•leles, d’amplades diferents i suportades per pilars situats als seus extrems. Obeint a la forma trapezoïdal de l’emplaçament, la llargada de les crugies augmenta progressivament de manera que la de l’extrem oriental arriba a tenir una llum de prop de vint metres. Cada crugia està coberta amb un sostre inclinat que cau en la seva direcció longitudinal. Tant el pendent com el sentit d’aquesta caiguda difereixen d’una crugia a l’altra, de manera que entre elles apareixen escletxes triangulars per on s’escola la llum natural. Aquesta variació fa que els alçats longitudinals del mercat adoptin un contorn esglaonat i arítmic i explica que, malgrat la considerable distància entre els suports verticals, els cantells dels sostres siguin força reduïts. L’explicació radica en el fet que les escletxes triangulars, tancades amb panells de policarbonat translúcid, contenen jàsseres de major cantell que assumeixen discretament els esforços estructurals.

Sota la coberta hi ha tres cossos tancats que en cap cas no arriben a tocar el sostre. Un d’ells és un cubicle vidriat que conté una cafeteria relacionada amb una terrassa on hi ha algunes taules i cadires. Els altres dos formen una franja que ressegueix bona part del costat meridional del mercat esmorteint la presència del centre penitenciari. Contenen, a més de serveis, magatzems i cambres de deixalles, una filera de parades constituïdes per panells d’alumini que adopten diferents posicions per tal d’exposar el gènere, permetre l’accés dels venedors o bé tancar-les completament. Les altres parades del mercat són simples taulells de pedra blanca, distribuïts en fileres paral•leles que omplen la resta de l’espai cobert i, fins i tot, la superfície d’una placeta adjacent.

valoració

Mentre les grans superfícies comercials devasten els costums alimentaris de la població i promouen la dispersió perifèrica d’una ciutat rendida a l’automòbil, el mercat municipal és un motor de centralitat que dinamitza els barris, reforça el teixit social i consolida una cultura gastronòmica centenària, basada en aliments saludables, locals i de temporada. Per això és legítim ocupar una plaça amb les parades de petits comerciants o cobrir-la amb un sostre cívic que els aixoplugui del sol i la pluja. Ocupada o coberta, continua sent un espai públic. No obstant això, sota el pretext que els hàbits de consum han canviat, avui s’acusa massa sovint el mercat de pertànyer a un model anacrònic i tan aviat es permet que desaparegui com se’l sotmet a reformes que l’adulteren perquè s’assembli al seu competidor.

El nou mercat de Celje aposta amb valentia per interpretar amb un llenguatge contemporani el model tradicional de mercat municipal. Si els mercats vuitcentistes adoptaven la tipologia basilical per trencar la unitat de la coberta i permetre l’entrada de ventilació i llum natural, en aquest cas s’explora una solució alternativa que assoleix la mateixa finalitat. Però la seva pertinència no radica tant en com és sinó en el que deixa de ser. Allunyant-lo de l’edifici hermètic i climatitzat, la seva condició de porxo cívic, lliure de tancaments verticals, el fa més econòmic, més sostenible i més solidari amb el barri que l’envolta. Aquesta forma de no ser és fruit d’una sàvia comprensió de la seva mateixa genealogia, al capdamunt de la qual no hi ha res més que una àgora ocupada per un mercat eventual.

David Bravo Bordas, arquitecte

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 3.4 / Vots: 18
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
Si bé consta d’una coberta que el protegeix del sol i la pluja, el nou mercat no té cap mena de tancament perimetral. Això el relaciona molt directament amb els quatre carrers que l’envolten, que també han estat reformats.  © Miran Kambič © 2010

fitxa tècnica

CIUTAT: Celje (48.081 habitants)

PAÍS: Eslovènia

INICI DE PROJECTE: 2006

INICI DE LES OBRES: 2009

FI DE LES OBRES: 2010

SUPERFÍCIE: 2.650 m2

COST: 2.800.000 €

crèdits

PROMOTOR:

Municipality of Celje

AUTORS:

Krusec, Krusec, Kurincic