X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
L'any 2003, un cop finalitzades les excavacions arqueològiques que van permetre descobrir tres forns de l'època tardo-romana, el jaciment va quedar a la intempèrie.

ABANS

Imatges  (9)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

Als anys vuitanta, durant la obres d'urbanització d'un nou sector residencial situat a l’est del nucli històric de Vilassar de Dalt, les excavadores van topar amb un antic forn de terrissa que va acabar donant nom a tot el barri de la Fornaca. Les prospeccions i excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2002 i 2003 van permetre descobrir dos forns adjacents i datar el conjunt a l’època tardo-romana. Es tracta d’un centre productor de terrissa del segle III dC, excavat en un terreny d’argila de gran qualitat, regat per un torrent i a tocar d’una bona via de comunicació de l’època que, conservada fins avui, és coneguda com el camí de Mataró.

Dos dels tres forns responen a una tipologia sorgida durant el IV mil·lenni aC al Pròxim Orient i molt estesa arreu de l’Imperi Romà. Es tracta de forns constituïts per dues cambres superposades. La cambra inferior, destinada a la combustió, té planta circular i està coberta per un feix d’arcs radials que parteixen del mur perimetral i convergeixen en una columna central. Aquesta estructura és el suport de la cambra superior, destinada a la cocció de la terrissa. Al tercer forn, que respon a una tipologia menys freqüent, provinent de la Creta minoica, la combustió i la cocció compartien un únic espai cobert per una gran volta semiesfèrica. L’any 2003, un cop finalitzades les tasques arqueològiques, el jaciment va quedar a la intempèrie, presidint uns terrenys sense urbanitzar situats al límit inferior del barri, a la confluència amb un sector industrial.

objecte de la intervenció

En aquell moment, l'Ajuntament de Vilassar de Mar va promoure una intervenció destinada a preservar les restes arqueològiques de les inclemències atmosfèriques i la pressió urbanística que les envoltava. D'aquesta manera, es va construir un espai museístic que les cobreix i un petit parc que ordena els terrenys on es troben.

descripció

Els tres forns descansen ara sota l'aixopluc d’una gran llosa transitable de 9 metres d’alçada. A l’exterior, la llosa és una terrassa amb vistes al parc i al mar. Tres grans lluernes cilíndriques situades a la vertical de cadascun dels forns permeten entreveure’ls des d’aquesta terrassa. Sota la llosa hi ha una gran cambra delimitada pels talussos de la pròpia excavació arqueològica, on els tres forns queden il·luminats per imponents raigs de llum natural que cauen verticalment des de les lluernes. A l’únic costat que no queda tancat pels talussos s’hi ha aixecat un monumental mur rectilini de gabions reblerts amb blocs de granit. Dues grans escletxes verticals divideixen aquest mur en tres panys i permeten l’entrada de llum natural addicional dins la cambra dels forns. Al pany central hi ha la porta d’accés, constituïda per un cub metàl•lic, polit i reflector, que sobresurt respecte el pla dels gabions.

valoració

Així doncs, el descobriment d'un jaciment de notable importància arqueològica ve seguit pel seu cobriment. A més de garantir la conservació de les restes, aquest acte paradoxal les revesteix de la sumptuositat que mereixen i permet que puguin ser contemplades en un context neutre i despullat de referències temporals i espaials. Des de l'interior, la cambra és un espai hermètic i sagrat que protegeix el jaciment de la banalitat. Des de l'exterior, desvela generosament al visitant ocasional del parc el seu preciós contingut i constitueix un equipament públic que dota un barri perifèric d'especificitat cultural. Així, un cop superades les inicials restriccions d'accés a la cambra, que van suscitar algunes protestes per part dels veïns, la intervenció genera avui en dia un pol d'atracció a la Fornaca.

David Bravo Bordas, arquitecte

Comenta i vota l'obra

Votacions
Sigues el primer en votar!
Valor promig: -- / Vots: 0
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
El descobriment d'un jaciment de notable importància arqueològica ve seguit pel seu cobriment. A més de garantir la conservació de les restes, aquest acte paradoxal les revesteix de la sumptuositat que mereixen i permet que puguin ser contemplades en un context neutre i despullat de referències temporals i espaials.

fitxa tècnica

CIUTAT: Vilassar de dalt (7.900 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 2003

INICI DE LES OBRES: 2003

FI DE LES OBRES: 2005

SUPERFÍCIE: 1.100 m2

COST: 293.700 €

crèdits

AUTORS:

Toni Gironès Saderra