X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. Vista prèvia de la Plaza de la Estación, l'escalinata i el Paseo del Óvalo.

ABANS

Imatges  (11)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

El nucli històric de Terol està situat sobre un promontori que, al seu vessant sud-oest, queda bruscament tallat per un mur de contenció de 17 metres d'alçada. El Paseo del Óvalo ressegueix la part superior d’aquest desnivell i ofereix a la ciutat un recorregut amb vistes sobre el paisatge. El ferrocarril arriba a la base del desnivell, on hi ha la Plaza de la Estación, un espai vestibular que constitueix una entrada representativa a la ciutat. L’antic convent de les Carmelites, reconvertit recentment en la Delegació del Govern, comparteix la plaça amb un Institut d’Estudis de Secundària i amb la futura estació del tren d’alta velocitat. El desnivell que separa la plaça del passeig el salva una escalinata construïda el 1921 per José Torán de la Rad. Es tracta d’una escala imperial de grans dimensions i amb gran profusió d’elements decoratius extrets de la tradició mudèjar, molt abundant a l’Aragó. Arrenca amb un tram rectilini que arriba a un replà ovalat d’on sorgeixen dos trams corbats i simètrics que moren al passeig. Un relleu dels Amants de Terol, obra de l’escultor Aniceto Marinas, presideix l’escalinata.

objecte de la intervenció

Amb l'arribada imminent del tren d’alta velocitat, aquesta entrada a Terol està recuperant el protagonisme que tenia a l’època en què es va construir l’escalinata. Per aquest motiu, la Delegación General de Aragón es va proposar la remodelació integral del passeig i la restauració de l’escalinata. Ara, però, les exigències contemporànies en matèria de barreres arquitectòniques feien necessari un servei d’ascensors que, tot i ser fruit d’una demanda bàsicament funcional, no havia de menystenir-ne el caràcter monumental i representatiu.

descripció

Un camí recte i amb un lleuger pendent constant travessa la plaça de l'estació, respectant la massa d’arbres preexistent i oferint una perspectiva lateral de l’escalinata. Aquesta ha estat objecte d’una restauració que ha intervingut tant en l’estructura com en els elements decoratius, formats per peces ceràmiques, elements de forja i carreus de pedra. El relleu dels Amants de Terol també ha estat objecte d’una posada en valor completa. El camí, a la vora del qual s’han plantat nous arbres, vegetació arbustiva i gespa, arriba fins al peu del mur de contenció que hi ha sota el passeig, on s’ha practicat una obertura gran i profunda semblant a una porta de muralla. Els brancals i la llinda de la porta formen plans inclinats convergents, de manera que les seves dimensions es van reduint a mesura que ens endinsem al mur. Així, a l’exterior, l’obertura té 4,5 metres d’amplada per 11,5 metres d’alçada, mentre que a l’interior passa a tenir 2,5 per 2,5 metres. El punt més baix i profund de la porta dóna pas al vestíbul dels ascensors, una peça esvelta de planta quadrada i bastant reduïda amb una alçada lliure de 17 metres. Als laterals vidriats hi ha dos ascensors enfrontats, amb capacitat per a tretze persones cadascun, que ofereixen vistes sobre el vestíbul al llarg del seu recorregut ascendent. Al final d’aquest recorregut sorgeixen sobre el passeig a través d’un prisma vidriat que dóna llum natural a tot el vestíbul.

L’actuació sobre el passeig el va recuperar com a balcó urbà per als vianants: s’hi celebren també esdeveniments festius com mercats, fires medievals o la Fiesta de la Vaquilla. Al peu de les façanes dels edificis, davant dels comerços, es va alliberar espai per tal de poder posar-hi terrasses. S’hi van substituir els arbres existents, en mal estat i massa propers als edificis, per dues fileres d’“arbres del cel” [ailanthus altisima] separats 8 metres entre si. A la zona central del passeig, als intersticis entre arbres hi ha bancs i fanals que reforcen el límit entre el pas circumstancial de vehicles i la zona exclusiva per a vianants. Les noves restriccions al trànsit dins del passeig s’han complementat amb l’obertura de vies alternatives d’accés al casc antic. Tot el passeig es desenvolupa ara en un nivell únic i continu, quedant completament alliberat de barreres arquitectòniques. Sota el paviment, una nova galeria subterrània de serveis ha permès la renovació de totes les infraestructures del subsòl.

valoració

Amb una actitud lúcida i valenta, aquesta intervenció opta per una juxtaposició respectuosa del nou servei d'ascensors amb l’escalinata existent, generant així un nou dualisme entre dues maneres ben diferents de salvar l’alçada que separa el passeig i la plaça de l’estació. Lluny de limitar-se a la mera funcionalitat, el nou sistema d’ascensors assoleix un grau de representativitat i monumentalitat que el fan digne de compartir l’espai amb la seva antiga veïna.

David Bravo Bordas, arquitecte

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.2 / Vots: 6
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
Amb una actitud lúcida i valenta, aquesta intervenció opta per una juxtaposició respectuosa del nou servei d'ascensors amb l’escalinata existent, generant així un nou dualisme entre dues maneres ben diferents de salvar l’alçada que separa el passeig i la plaça de l’estació. © Hisao Suzuki. 01-01-1970

fitxa tècnica

CIUTAT: Terol (32.210 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 2000

INICI DE LES OBRES: 2002

FI DE LES OBRES: 2003

SUPERFÍCIE: 7.870 m2

crèdits

AUTORS:

Fermín Vázquez / b720 Arquitectos, David Chipperfield architects

COL.LABORADORS:

Tirwal Tecnica, Perfil 7, OMA, Artec Luminotecnia, Eduard Miralles, Itziar Imaz, Magdalena Ostornol Ostornol, Doris Sewczyck, Urtzi Grau, Katrin Baumgarten, Sonia Cruz, Marc Albiol, Anna Stackich, Iker Gil, José María Sanz - Antonio Pérez arquitectos