X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Imatges  (10)

 

descripció

estat anterior

Aquesta actuació s'inscriu dins del marc del progressiu desplegament de la xarxa del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, concretament del pla de continuïtat de la línia 3 del metro en direcció a Montbau, que suposa la creació de tres noves estacions de metro en aquesta zona de la ciutat: Mundet, Valldaura i Canyelles, la ubicació de les quals es decidí amb la participació activa de les associacions de veïns. A l'àrea de la Vall d’Hebron, en el punt de confluència entre la ciutat i els contraforts naturals de la serra de Collserola, l’extensió del metro representa el lògic increment de la connectivitat general de la zona a la xarxa de transports urbans i la consegüent millora del servei que el transport públic pot brindar a la nombrosa població que hi habita.

Els elements integrants de la nova infraestructura de l’estació Mundet –el cos constituït per una estructura en forma de T, el túnel pel qual discorren les vies i l’accés perpendicular a aquest– foren el punt de partida d’aquesta intervenció sorgida de la necessitat de qualificar ambientalment i arquitectònicament l’obra civil entregada.

objecte de la intervenció

L'adequació i millora de la infraestructura de la nova estació sota una de les rondes urbanes de circumval·lació de la ciutat de Barcelona –la Ronda de Dalt–, i el seus accessos, fou la premissa principal d'un projecte que havia de concretar la definició arquitectònica del nou pas públic subterrani sota el tronc del cinturó al Passeig de la Vall d'Hebron i els accessos al vestíbul, al mateix nivell, i a l'andana central, sota aquest.

descripció

Després de l'anàlisi de la topografia del lloc i de l’estat de les noves infraestructures, el projecte arquitectònic apostà per substituir les boques d’accés i els edicles habituals en aquest tipus d’instal·lacions de transport per un plegament de les voreres que afavorís la relació entre l’interior de l’estació i l’exterior urbà buscant la continuïtat directa amb la ciutat i la possibilitat d’il·luminació natural del passatge i de l’espai del vestíbul. Aquest plegament en rampa de la via pública que configura l’entrada a l’estació millora l’accessibilitat general de recorreguts ja que habilita itineraris practicables per a gent amb problemes de mobilitat reduïda. El passatge fou concebut com la continuació natural de l’avinguda de Can Marcet, i dóna accés a les instal·lacions del metro i connexió directa entre les realitats d’una banda i l’altra de la via ràpida, fet que millora la comunicació a peu al sector.

Per tal de concretar les qualitats dels tres elements constitutius d’aquesta intervenció –el pas, el vestíbul i l’andana– i configurar espais amplis i agradables, s’inicià un procés guiat per la voluntat de caracteritzar específicament cada un d’aquests tres àmbits des de les seves particularitats i la seva funcionalitat implícita. El tractament de materials i els acabats finals es concretaren en la utilització preeminent del formigó, l’acer i el granit, conformant elements antivandàlics i adientment resistents, atenent tant a l’ús intensiu com al seu fàcil manteniment. Per tal d’agilitzar el procés de substitució dels elements quan aquest fos necessari, es proposà en molts casos una estricta modulació dels elements constructius. La il·luminació, tant natural com artificial, fou treballada com un component fonamental per a la creació d’una atmosfera confortable i segura.

Per a la configuració del passatge soterrat, concebut com un carrer de deu m d’ample sense cap obstacle, es dissenyaren ex professo panells prefabricats de formigó i acer inoxidable. El nou pas deprimit incorporà en el seu parament sud un projecte artístic, Mundets 01, que des de la seva concepció i a través de la involucració ciutadana contribuí a la construcció del lloc. L’artista proposà una reflexió sobre la dimensió pública i social d’aquests espais de la mobilitat col·lectiva. La instal·lació fotogràfica porta l’esfera de la vida personal i el concepte d’identitat individual al bell mig del passatge deprimit, espai del trànsit de la massa, sovint associat als conceptes d’anomia i de no lloc. El projecte pretén anar-se actualitzant amb el temps, mostrant la seva vocació de compromís amb el nou lloc, i amb aspectes que li són propis: els fluxos de gent, la mateixa gent o el pas del temps.

El vestíbul, vinculat directament amb al carrer d’accés, s’organitzà a l’entorn d’un nucli central aglutinant de les circulacions verticals, enmig d’un espai volgudament diàfan ritmat per una seqüència de llum i ombra aconseguida arran de la col·locació al sostre, aprofitant les possibilitats que les bigues de suport de les lloses brindaven per a la seva localització, de la il·luminació artificial, oculta i difusa. S’aconseguia així un alt nivell d’il·luminació que, amagada entre intersticis, qualifica l’espai sense enlluernar. El material principal emprat en aquest espai fou el granit verd, tant als terres com a la paret. La configuració d’una placeta adjacent, a la mateixa cota que el vestíbul, possibilità la seva il·luminació natural a través d’un gran envidriament i la creació d’un vincle directe amb l’exterior immediat. A l’andana, es qualificà el sostre a base de lluminàries asimètriques que produeixen una llum indirecta amb una percepció marcadament diferenciada segons s’accedeixi a aquest espai o se’n surti. Igualment es dissenyaren panells fonoacústics per tal de minimitzar l’impacte sonor dels trens.

valoració

A través d'una acurada execució, on el mobiliari, la publicitat i la senyalètica col·laboraren integradament a aconseguir la qualificació de la nova infraestructura, i una marcada sensibilitat a l'hora de relacionar la nova estació amb la realitat de l'entorn al qual ha de servir, aquesta actuació suposa la integració d'una zona de la ciutat, amb un important conjunt d'espais públics i àrees verdes, als teixits centrals i als intercanviadors principals de transport. Aquest fet fa que la nova estació no només suposi efectivament la previsible millora de la comunicació dels habitants de la zona amb la resta de la ciutat, sinó també l'acostament d'aquests equipaments d'interès general a una comunitat ostensiblement més gran de ciutadans.

Certes decisions del projecte, com l'aconseguida continuïtat de recorregut, formal i de fet, entre l'entorn urbà i la nova estació de metro, impliquen una intensificació de la relació entre la ciutat i aquesta nova infraestructura de transport respecte a la que sovint ens ofereixen aquest tipus d'instal·lacions urbanes, situació que pot contribuir a la necessària potenciació de l'ús del transport públic. L'esforç en la qualificació dels espais revertirà positivament en els seus milers d'usuaris diaris. La incorporació d'una instal·lació artística atenta a les vicissituds de l'espai de l'estació i als seus usuaris introdueix una apreciació personal molt interessant sobre el caràcter públic de l'art en els espais urbans de massiva concurrència.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta

Comenta i vota l'obra

Votacions
Sigues el primer en votar!
Valor promig: -- / Vots: 0
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
L'andana de la nova estació de metro Mundet de la línia 3 de Barcelona © Bcn-Visual. 01-01-1970

fitxa tècnica

CIUTAT: Barcelona (1.487.060 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE LES OBRES: 2000

FI DE LES OBRES: 2001

SUPERFÍCIE: 2.700 m2

crèdits

AUTORS:

Llucia Mundet, Ventura Valcarce

COL.LABORADORS:

José María Ruiz Núñez, Aryanour Djali, CAST engineering, Héctor Gagliardi, Francisco García-Moreno, ARDANUY INGENIERÍA, S.A., Cristina Carrasco