X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Imatges  (10)

 

descripció

estat anterior

El Vendrell és un important nucli comercial i de comunicacions entre l'interior i la costa catalana. L'avinguda Jaume Carner d’aquesta població havia estat fins a la construcció d’una variant alternativa a la carretera nacional Barcelona - València, una via ràpida de pas, tangent al nucli antic i paral·lela al traçat del ferrocarril. L’impacte de la carretera, sumat a l’efecte barrera de les vies de tren, havia suposat durant anys una fractura del terme municipal, així com un clar obstacle per al seu creixement. La construcció de la variant suposà una disminució considerable del trànsit, alhora que la urbanització, quasi simultània, dels terrenys entre l’avinguda i les vies de tren donà pas a nous creixements urbans a l’altre costat de les vies.

Malgrat la desaparició dels condicionants que havia imposat l’ús de l’avinguda com a carretera i la localització d’una part important d’equipaments de la ciutat en els nous barris a l’est, la connexió, tant de vianants com rodada, entre ambdues parts continuava pendent de solucionar-se.

objecte de la intervenció

Per tal de capitalitzar les possibilitats que l'alliberació de la via obria per a la ciutat en una de les seves portes principals d'entrada, l'Ajuntament es plantejà la renovació i millora de l'avinguda entenent el paper estratègic que la seva remodelació podia jugar per a la vertebració urbana. Amb el projecte es pretenia crear una nova àrea de centralitat que, integrant tres noves estacions de transport públic i amb la incorporació de nous usos, relligués a través de noves connexions el centre històric i els barris a l’altre costat de la via.

La renovació de l’avinguda Jaume Carner, iniciada l’any 2001 i que està previst que es finalitzi el 2003, ha d’impulsar l’activació del carrer com a àrea comercial i de serveis i facilitar l’accés a diferents aparcaments prevists a la zona.

descripció

La proposta per a la reurbanització de l'avinguda optà per actuar segons un esquema organitzat a partir de dos eixos en creu, l’actual avinguda i una via cívica de nova creació per enllaçar el centre històric, amb les seves dotacions comercials i de serveis, amb els nous equipaments, eminentment esportius i docents, dels barris ubicats a l’altre costat de la plataforma ferroviària. Les obres d’execució del projecte s’iniciaren al centre de l’avinguda a reconfigurar, on es construí una nova estació d’autobusos, i en fases successives avançaran vers els extrems de l’àmbit d’intervenció. A l’avinguda, donada la impossibilitat de soterrar les vies, s’optà per mantenir la diferència existent entre ambdues façanes i consolidar la secció asimètrica original. L’actuació al costat oest consisteix a convertir un front de façana consolidat en un passeig arbrat i concentrar els nous usos en dos espais lliures de caràcter residual en contacte amb l’avinguda, –l’àmbit de confluència amb el Passeig de la Rambla davant de l’estació de trens i la biblioteca, i la zona del mercat al carrer d’Orient. En el primer, la construcció d’una nova estació de trens més pròxima a les vies possibilita la conversió de l’antiga estació en un centre cívic que, amb la modificació del traçat de l’avinguda, connecta de forma directa amb el Passeig de la Rambla, sota el qual es preveu la construcció d’un nou aparcament de grans dimensions. En el segon àmbit el pas subterrani existent sota les vies es reconfigura com un recorregut exclusiu per a vianants a través de rampes amb talussos vegetals als laterals per accentuar la continuïtat, tant de recorregut com de caràcter, amb el nou passeig cívic a l’altre costat, eix transversal a l’avinguda per a l’entroncament entre el nucli antic i el barri del Pèlag.

Al costat est, en el contacte amb les vies del ferrocarril es construeix una façana vegetal, en talús o vertical segons els trams, per minimitzar l’impacte visual i el soroll dels trens, es mantenen els arbres existents i es planten noves espècies. Aquest límit verd alterna amb un mur dentat i una façana anunci configurada a partir de la perllongació de la façana transparent de la nova estació de trens. La nova estació d’autobusos construïda al centre de l’avinguda en aquest costat, quedà separada de les vies per uns panells texturats de formigó, anàlogament a la solució de tanca adoptada al llarg de tota aquesta vora, que actua de pantalla acústica alhora que dificulta l’aparició de pintades. La nova estació es configurà amb una marquesina volada que contrasta amb la verticalitat de les altes torres d’il·luminació que li fan de suport i que subratllen la voluntat de l’estació de constituir-se en una fita visual a l’avinguda. Enfront d’aquesta nova estructura, al costat oposat, sota un edifici dels serveis municipals, s'habilitarà una segona estació, també d’autobusos. Tota aquesta zona central als entorns de l’estació d’autobusos s’ha asfaltat de nou, i s’han pavimentat puntualment alguns àmbits amb lloses de pedra artificial. S’hi ha col·locat mobiliari urbà i nou enllumenat públic per garantir un nivell suficient i homogeni d’il·luminació nocturna. Al llarg de l’avinguda, quatre nusos viaris resoldran les connexions rodades i els accessos als nous aparcaments de la zona.

valoració

La remodelació viària i el nou programa d'usos prevists a l'avinguda poden representar la definitiva rendibilització urbana del punt d'inflexió que la construcció de la variant de la carretera nacional suposà en la història d'aquesta via. La creació de tres noves infraestructures de transport pot significar la construcció d'un nou centre intermodal que millori la mobilitat general de la població, molt especialment la integració dels transports públics urbans i regionals, condició absolutament necessària per a la potenciació de l'ús d'aquests tipus de transport.

La finalització de les obres de reurbanització de l'avinguda Jaume Carner del Vendrell millorarà ostensiblement la seva integració al teixit urbà, solucionarà la manca de connectivitat entre ambdós costats de les vies, eliminarà les deficiències funcionals existents derivades de l'absència de recorreguts lliures de barreres arquitectòniques, de mobiliari urbà o d'enllumenat públic i acabarà amb els problemes de seguretat motivats fins ara per la inexistència de separacions ben definides respecte de les vies.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta

Comenta i vota l'obra

Votacions
Sigues el primer en votar!
Valor promig: -- / Vots: 0
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:

fitxa tècnica

CIUTAT: El Vendrell (27.000 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 1999

INICI DE LES OBRES: 2000

FI DE LES OBRES: 2002

SUPERFÍCIE: 8.500 m2

COST: 1.111.870 €

crèdits

PROMOTOR:

Mercè Berengué Iglesias

AUTORS:

Roldán + Berengué, arquitectes, José Miguel Roldán Andrade

COL.LABORADORS:

Manuel Arguijo, Francesc Ventura, Vicenç Sanz, Esther Domingo, Tom Lowette