X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. L'impacte de la via ràpida marca la configuració d'un barri dividit a banda i banda © Lourdes Jansana. 01-01-1970

ABANS

Imatges  (11)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

Aquesta actuació s'ubica al terme municipal de Sant Adrià de Besòs, a tocar de Barcelona, on la Gran Via de les Corts Catalanes, un dels principals eixos històrics est-oest de l'eixample Cerdà, ha perdut completament el caràcter de via urbana que té en alguns punts per esdevenir una via ràpida que enllaça amb les grans autopistes del llevant barcelonès. L’impacte d’aquesta via i els seu trànsit continu marquen fortament la configuració d’un barri dividit a ambdós costats, nascut anys enrere de creixements residencials ràpids i massius en un entorn de perifèria i amb un baix grau d’urbanització que només als darrers anys s’ha començat a pal·liar. La connexió entre les dues bandes és molt deficitària i els pocs ponts existents són bàsicament per al trànsit rodat. La manca de zones verdes, els carrers pensats des d’una lògica eminentment vehicular i els pocs espais públics, ocupats arreu per cotxes estacionats, accentuen la duresa de l’indret i dibuixen un entorn castigat, completament agressiu per al ciutadà.

objecte de la intervenció

Per tal d'intentar millorar el barri, dràsticament maltractat pel seu veïnatge no resolt amb la infraestructura passant que l'aïlla d'ell mateix, el fragmenta i l'ha dividit històricament en dos, el Consorci del Besòs va promoure la construcció d’un pont sobre la Gran Via que suavitzés almenys parcialment la forta discontinuïtat motivada per la presència d’aquesta via ràpida. Per fer-ho calia projectar un espai que per la seva configuració i dimensions anés més enllà de resoldre exclusivament la connectivitat de vianants i pogués satisfer al mateix temps les funcions de plaça per als habitants del barri malgrat la singularitat del seu emplaçament sobre l’autopista. A fi i efecte de minimitzar les dures condicions de contorn descrites, no n’hi havia prou posant especial atenció a l’accessibilitat general: s’havia de contrarestar aquestes condicions pensant alhora la plaça en termes de màxima confortabilitat.

descripció

A causa de la presència de l'autopista i del gàlib que calia respectar, la plataforma per a la configuració de la nova plaça es situà entre tres i quatre metres per sobre dels carrers laterals. El projecte optà per envair els talussos presents als dos costats de la Gran Via, donat que la similitud de cota amb un pont pròxim permetia generar una nova continuïtat de recorregut enllaçant la plaça amb aquest pont existent. Entre ambdues connexions transversals es crearen dos passeigs de vianants paral·lels a banda i banda de la via en els quals es plantaren dues barreres vegetals de sentit longitudinal molt denses a base d’alts pollancres, concentrant d’aquesta forma la nova vegetació per tal de disminuir l’impacte visual i acústic de l’autopista i millorar la confortabilitat urbana, en les vores dels nous passos. En aquests passeigs simètrics es concentraren igualment els accessos a la plaça a través de rampes, al punt mig de cada pas, i d’escales als seus extrems.

Per dissociar l’aspecte de la nova plaça des de l’autopista de la imatge pesada que habitualment presenten els elements pròxims a aquests eixos de mobilitat, aquesta es plantejà estructuralment com una plataforma sobre un entramat metàl·lic recolzat sobre pilars de formigó. Per accentuar la lleugeresa de la nova estructura des de l’autopista, es disposà una il·luminació inferior amb la voluntat de ressaltar al mateix temps el paper de pòrtic que la nova infraestructura podia jugar des de la via d’accés a Barcelona.

La plaça, de 30 x 60 metres, es configurà com un espai amb pocs accidents, apte per acollir esdeveniments diversos. Dues terceres parts de la seva superfície resten completament lliures, mentre que l’altra tercera part queda fragmentada per un bosc de troncs d’acer de vuit metres d’alçada que, mitjançant un entramat de cables, suporta una retícula de vuitanta punts d’il·luminació. Aquest sostre de llum suspès a l’aire, que emfasitza el caràcter de porta d’entrada a la ciutat central descrit, tot fent referència alhora als aspectes més festius associats al futur ús de la plaça pel barri, troba el seu ressò en la disposició també al terra, a la zona lliure, de vuitanta terminals de fibra òptica, disposats en projecció desplaçada respecte de la il·luminació aèria.

El tractament superficial de la plaça es resolgué amb cautxú sintètic de color vermell fosc de forma unitària buscant la seva condició d’espai públic destinat a acollir actes populars amb una gran afluència de persones i perseguint l’aspecte amable i confortable que guià tot el projecte. A l’espai lliure es disposaren dues files de bancs paral·lels al sentit del recorregut principal, que enllaça ambdós costats de l’autopista a fi i efecte de no obstaculitzar el flux de vianants ni hipotecar la superfície del nou espai com a àmbit apte per a la celebració d’actes públics. A ambdós laterals del pont s’aixecà una barana reforçada de vidre d’alçada lleugerament superior a l’habitual per minimitzar l’impacte sonor derivat del flux inferior de trànsit.

valoració

Intentar millorar zones urbanes que tradicionalment han patit l'impacte d'infraestructures passants lligades a la mobilitat general i que com a conseqüència d'aquest impacte sovint han viscut històries d'aïllament respecte el seu propi context més immediat és reconduir situacions altament disfuncionals per a la vida d'aquests barris, abocats en alguns casos al seu propi desconeixement urbà, paradoxalment més ben connectats a altres centres que internament.

La nova plaça de Sant Adrià de Besòs sobre l'autopista representa la superació puntual de l'efecte barrera que la Gran Via significa per al barri i la creació d'un espai d'integració, física i social, en un indret prèviament inexistent, inaugurant un lloc de trobada entre dues realitats properes però llunyanes que amplifica les repercussions positives de la nova connexió de vianants entre els dos marges i crea un espai públic necessari, com a marc no només de pas sinó també d'estada, enllaç físic i suport de la vida ciutadana.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 3.5 / Vots: 1
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
Imatge nocturna del pont construït sobre la Gran Via. La il·luminació alleugereix la seva presència i li confereix un aire de pòrtic d'entrada a la ciutat central © Lourdes Jansana. 01-01-1970

fitxa tècnica

CIUTAT: Sant Adrià de Besòs (31.939 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 1998

INICI DE LES OBRES: 1999

FI DE LES OBRES: 2000

SUPERFÍCIE: 3.500 m2

COST: 1.905.200 €

crèdits

PROMOTOR:

Barcelona Regional

AUTORS:

Maria Buhigas San-José, Berta Barrio Uria

COL.LABORADORS:

EUROPROJECT, J. Mº Velasco, Enric Grífol, Olga Martínez, Miquel Roig, Nacho López, Daniel Lorca