X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. Els terrenys entre el nucli urbà i la llera del riu malvivien convertits en un abocador incontrolat

ABANS

Imatges  (11)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

El riu Gállego discorre en direcció nord-sud paral·lel al nucli urbà de Zuera. El curs fluvial, totalment natural, experimenta bruscs canvis de direcció que provoquen l'erosió del marge urbà, especialment en un tram de ràpids on l'aigua impacta pràcticament en angle recte contra el talús que la separa d’una zona d’equipaments de construcció recent. L’aportació indiscriminada i sostinguda de residus comprometia l’estabilitat d’aquest talús, també afectat per les periòdiques crescudes d’un riu que muda ostensiblement de perfil al llarg de l’any, alhora que provocava problemes de contaminació ambiental i d’impacte visual i ecològic extremadament negatius. La capacitat hidràulica del Gállego al seu pas per Zuera disminuí considerablement per l’acumulació de graves aportades, en diferents punts, per les fortes crescudes viscudes als darrers anys, mentre que la llera fluvial s’anà reduint gradualment, amb la desaparició d’algunes illes, fet que agreujava els problemes d’erosió i impacte contra el marge urbà.

La recuperació dels espais immediats al riu havia estat un objectiu llargament anhelat per les corporacions municipals democràtiques del poble. L’any 1990 es construí un petit parc a l’extrem nord del riu que, malgrat estar lleugerament allunyat del nucli urbà, suposà l’inici de la sensibilització general vers el corredor natural. L’any 1996, l’Ajuntament redactà un avantprojecte de recuperació del llit fluvial i les seves ribes amb un doble propòsit: la conscienciació i la mobilització ciutadana entorn del projecte i l’assoliment d’un acord amb la Confederación Hidrográfica del Ebro, responsable de la conca, per donar sortida als problemes d’inseguretat del nucli urbà de Zuera enfront dels atacs del riu.

objecte de la intervenció

El projecte havia de reconduir la situació dels terrenys entre el nucli urbà i la llera fluvial, durant anys utilitzats com a abocador incontrolat, i configurar una nova façana est al poble modificant la seva orientació per obrir-la al riu, on tradicionalment només s'encaraven els darreres de l'edificació perimetral. La inclusió en el projecte d'un espai públic per a la celebració de festes i actes diversos, entre ells les corridas de toros celebrades anualment, amb un fort arrelament en la tradició local però que no disposaven d'una ubicació permanent, suposaren el creixement de l’interès ciutadà per un projecte que en les seves fases inicials comportà una intensa tasca divulgativa i docent amb els escolars del municipi i la seva àrea d’influència.

Els objectius a assolir en l’actuació de recuperació del riu es plantejaren des de diversos angles però de forma integrada en un projecte unitari, on un equip de tècnics multidisciplinari va estudiar, coordinadament, des dels aspectes hidràulics –la protecció física del nucli urbà i la millora funcional del Gállego– fins als d’ús ciutadà, amb el desenvolupament d’espais per a diferents activitats de lleure, esportives i culturals, passant pels aspectes ambientals –millora de la qualitat de les aigües i restauració del corredor natural del riu– i d’ordenació urbana, amb la voluntat d’incorporar el riu com un element d’estructuració del poble.

descripció

Els treballs per a la recuperació del llit del riu i les seves ribes es realitzaren en les tres plataformes topogràfiques diferenciades que al llarg de la façana fluvial s'esglaonen des del nivell del Gállego fins a la cota del nucli urbà: la plataforma de ribera, ocupada per un bosc madur en relatiu bon estat que s’inunda completament pel desbordament del riu diverses vegades a l’any; la terrassa intermèdia, amb escassa vegetació i formada per un gruix que oscil·lava entre cinc i set metres de runes i deixalles, i la terrassa superior, onze metres per sobre el nivell normal de l’aigua, on tant els nous equipaments municipals com diverses edificacions residencials, petits tallers i granges existents s’havien desenvolupat d’esquenes al riu.

Amb un pressupost limitat per assolir els objectius descrits i la utilització de bona part d’aquest pressupost en aspectes no clarament visibles –sanejament de terrenys, recomposició topogràfica per connectar les terrasses, construcció d’un col·lector que travessa tot l’àmbit per a la conducció de les aigües residuals fins a la ubicació d’una nova depuradora, creació d’un nou escull i estabilització i plantació de talussos– el projecte avançà concentrant al màxim les intervencions i atacant-les de forma austera però rigorosa.

A la terrassa superior es traçà un passeig sinuós de recorregut lent i capriciós que permetés baixar fàcilment fins a la terrassa intermèdia, en la qual, a causa de l’aridesa del sòl de base, les aportacions de terra vegetal acumulada durant anys es mantingueren i s’hi introduïren lleus correccions amb la disposició de fines esteses de formigó per marcar la direcció de les circulacions pel parc, al voltant de les quals es concentrà tant la il·luminació com les noves superfícies de jocs pavimentades. El nou vial del passeig fluvial, a la cota urbana, reorienta la façana fluvial vers el riu i suposarà la reforma del front edificat gràcies a una unitat d’actuació pendent d’executar-se. La urbanització del nou carrer amb l’obertura de nous accessos a la zona organitza l’ingrés al parc a través de diferents espais públics de connexió.

En un extrem de l’antic abocador transformat, en un indret amb forma còncava, incrustat en un talús convex que relaciona la terrassa fluvial intermèdia amb el sot de ribera, es construí un amfiteatre-plaça apte per a la celebració de corridas, revetlles concerts i celebracions esportives, però també per prendre-hi el sol, reunir-se en grups o gaudir de la contemplació del riu i la seva vegetació. La grada de la plaça, recolzada en el talús d’excavació, creix helicoïdalment i s’adapta de forma harmònica a les rasants naturals del terreny. Els corrals i el ruedo se situen a la terrassa inferior, i atès que durant el nivell alt d’avinguda del riu són inundats diverses vegades a l’any, fins al mur d’arrencada de la graderia de la plaça, esdevenen per via natural estanys ocasionals del nou parc fluvial. Per aquest motiu també es decidí que les diferents barreres, així com els muntants i els taulons de les baranes de la plaça, serien desmuntats quan no s’hi celebrés cap acte que requerís la seva presència, minimitzant els obstacles davant el pas de l’aigua.

A través de la construcció d’una passarel·la sobre un antic ramal del riu que es recuperà com a canal navegable, es donà accés a un petit observatori en el punt més alt de l’illa reconfigurada, on s’habilità una aula de natura per als programes d’educació ambiental municipals que potencia el valor de l’illa com a reserva natural. La passarel·la, construïda com les sèquies dels camps veïns, es formà amb una “U” de formigó sobre uns murs transversals que ofereixen un cantell mínim en la direcció de les avingudes d’aigua i que trenca el seu recorregut longitudinal per tal de funcionar com una gàrgola en diferents punts, de manera que possibilita l’evacuació de l’aigua de la terrassa intermèdia al canal inferior restituït. Els laterals de formigó del pont es perforaren per tal que oferissin menys resistència al pas de l’aigua durant les crescudes.

Les intervencions al sot de ribera passaren per la restauració d’algunes de les seves parts, la formació de filtres vegetals per laminar les crescudes del riu, la millora del drenatge natural mitjançant la restauració dels recs de desguàs i el segellament de punts des d’on es produïen abocaments directes al riu. Igualment es redefiniren els camins existents i se’n crearen de nous per tal d’integrar a la resta d’itineraris del parc els nous recorreguts en les zones inundables de la plataforma inferior. A les proximitats del Gállego també es construïren petits ponts i s’instal·laren alguns bancs sota arbres singulars o just a tocar del curs d’aigua. Durant les avingudes cícliques que a l’hivern i a la primavera inunden el sot de ribera i l’irriguen per als mesos d’estiu, aquest adopta un aspecte completament diferent, per tornar a canviar novament la fisonomia del parc durant la lenta retirada de l’aigua.

valoració

El nou parc fluvial suposa la creació d'un àmbit d'integració física, natural i social en l'indret de transició entre la trama urbana i l'espai de ribera del riu Gállego; dues realitats consolidades en elles mateixes però que no gaudien fins al moment de cap contacte més enllà de les accions d'agressió reiterada que patia el medi natural i que perpetuaven el seu isolament respecte del nucli urbà. L'actuació realitzada, desenvolupada al llarg de les diferents terrasses fluvials amb una intensitat d'actuació que s'ajusta exquisidament als diferents indrets sobre els quals incideix, suposa la relectura del riu i l'inici d'un diàleg entre dues realitats fins al moment desunides, fet que representa un salt qualitatiu molt important en l'evolució de Zuera i la seva relació amb el riu.

Arran de les actuacions realitzades a la llera fluvial i a l'espai de ribera no només s'aconsegueix la reconducció d'una situació que amenaçava la integritat del marge urbà gràcies a les millores hidràuliques introduïdes a la conca per a l'optimització del funcionament del sistema fluvial, sinó que al mateix temps s'ha aconseguit la conversió d'un espai abandonat i incert en un parc públic magníficament equipat que restitueix el paisatge del corredor i reinterpreta el lloc amb un seguit d'intervencions de millora ecològica i ambiental que suposen un nou punt de partida per al funcionament sostenible d'un entorn natural que es recupera per a l'ús col·lectiu.

El projecte, fruit de l'entesa entre diferents administracions, ha aconseguit una síntesi clara i efectiva de la inicial complexitat d'objectius que perseguia, fet que es trasllueix en la rotunda i bella simplicitat tant dels mecanismes emprats en la construcció del parc com de les arquitectures que s'integren al paisatge restituït. Incorporant els nivells d'avinguda del riu i els indrets practicables que en cada estació aquest defineix, les crescudes del riu dibuixen un parc accessible a diari però canviant; un món que il·lustra els processos naturals del lloc, enmig d'un etern retorn d'aigua.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 3.7 / Vots: 16
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
Les arquitectures que s'integren en el paisatge restituït del parc l'habiliten per a l'ús col·lectiu © Jordi Bernadó. 01-01-1970

fitxa tècnica

CIUTAT: Zuera (5.650 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 1999

INICI DE LES OBRES: 2000

FI DE LES OBRES: 2001

SUPERFÍCIE: 168.000 m2

COST: 2.288.240 €

crèdits

AUTORS:

Iñaki Alday, Margarita Jover, María Pilar Sancho, Alday, Jover & Sancho

COL.LABORADORS:

Montse Escorsell, Anna Planas, Pablo Alós, María Dolores Sancho, Conrado Sancho