X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Imatges  (6)

 

descripció

estat anterior

El torrent de Vallparadís havia mantingut la seva posició perifèrica respecte a Terrassa fins que la ciutat accelerà el seu procés de creixement a partir dels anys cinquanta. Històricament, però, el seu territori havia estat ocupat, com ho testimonien els conjunts patrimonials que s'articulen al llarg del seu recorregut. Fins a la dècada dels trenta, es mantingué un nucli de cases al sector denominat "Sot del Pi", el qual fou enderrocat amb la intenció de construir-hi el parc de Vallparadís, projectat des de començament de segle per l'arquitecte municipal. Aquest projecte de parc no prosperà i el torrent de Vallparadís es convertí en un abocador incontrolat (llevat del sector sud, ocupat per horts) i en una esquerda urbana envoltada per la ciutat de Terrassa. Quan, l’any 1987, es redactà el Pla Especial del Parc de Vallparadís, l’estudi ecològic realitzat palesà l’important grau de degradació en què es trobava la vegetació del torrent. Des d’un punt de vista ecològic, doncs, el seu valor de conjunt no era gaire remarcable, però el seu emplaçament enmig de la ciutat li donava un valor molt singular que feia defensable la seva recuperació.

objecte de la intervenció

L'objectiu central de la intervenció va ser la conversió de l'antic torrent en un parc urbà que contingués tots aquells elements que n'asseguressin una utilització òptima. Això comportava, en primer lloc, l'eliminació dels abocadors existents en diversos punts del recorregut i la neteja integral dels residus sòlids presents, per tal que els ciutadans abandonessin l’hàbit d’utilitzar-lo com un lloc on abocar deixalles. Fer accessible l’espai era una de les tasques prioritàries, ja que, contràriament a la seva generosa longitud, el torrent és en alguns dels seus trams un veritable solc de poca amplada en relació a la fondària. Un dels altres factors importants fou la conservació dels recursos naturals del torrent, el qual, malgrat el seu deteriorament, presentava alguns exemplars vegetals interessants, oms i àlbers de grans dimensions, en conjunt prou ben adaptats a les condicions del lloc. A més, el manteniment de la vegetació més valuosa comportava un estalvi econòmic en la realització del parc. En darrer lloc, calia afavorir una relació més estreta entre el futur parc i els diferents monuments al llarg del seu recorregut, bàsicament, el conjunt de les esglésies del nucli antic de Sant Pere, el castell i el museu.

descripció

L'operació de conversió de l’espai natural malmès en un parc va començar al sector nord del torrent, que comprèn les dues lleres del rierol i on es troben el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell de Vallparadís. Atesa la seva configuració topogràfica, el projecte es basa en la creació d’un passeig reservat per a vianants que recorre tot el torrent en sentit nord-sud i esdevé l’eix vertebrador del parc. Aquest passeig és i serà en un futur força variat, ja que anirà alternant entre masses boscoses, àrees obertes per enjardinar, zones d’horts i peces d’aigua. Aquest darrer element té un paper cabdal en el projecte, ja que s’ha recuperat el recorregut de l’aigua sobre el llit del torrent, alimentat en part per les fonts existents al sector nord, aigua que alimentarà el llac artificial que es crearà a la zona central del parc.

L’accessibilitat al nou espai natural s’aconsegueix gràcies la relació establerta entre les vores del parc i la ciutat, que es concreta bàsicament en una major visualitat de l’interior, des dels àmbits intermedis urbanitzats, que solen tenir relació amb els elements de patrimoni històric presents, i gràcies a la proliferació d’entrades a través de camins reservats per a vianants i aptes per a disminuïts. Per aquesta raó, s’han potenciat els recorreguts perimetrals amb visions sobre el parc, tant per a la circulació rodada com per als vianants.

El tractament del relleu ha estat també un dels elements significatius del projecte, ja que s’ha volgut evitar la sensació d’ensorrament i aïllament del fons del torrent respecte a la ciutat; s’han consolidat, doncs, els barrancs perimetrals, de fràgil estabilitat, a partir de la creació de talussos de pendent suau que allotgen vegetació, així com també dels accessos en forma de rampes i escales.

En aquest sector nord la conservació de la massa vegetal ha estat primordial.

valoració

D'esquerda urbana insalvable a espai públic; tot i que la conversió del torrent en un parc urbà encara no ha finalitzat, el sector nord, que a hores d'ara és obert, ja ha assumit la seva funció d'equipament verd atesa la seva situació de centralitat respecte a la ciutat. A més, ha estat ràpidament apropiat pels ciutadans de Terrassa, que hi passegen i fan servir l'espai recuperat per a les activitats més diverses. Al llarg del seu recorregut s'han integrat alguns elements d'interès i atracció, com ara el tren en miniatura, zones de pícnic, etc. En respectar la vegetació existent, aquest sector finalitzat presenta des del començament una frondositat poc habitual en una zona verda de nova creació. Quan el parc hagi estat completat, Terrassa gaudirà d'un veritable parc central, amb la particularitat d'oferir un recorregut força extens sense haver de creuar zones edificades.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 3.9 / Vots: 7
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
  • Alejandro Prieto Blanco
    Enviat Dissabte, 10 de Gener, 2015
    En mayo de 1991, se publicó en el Diario de Terrassa una carta en el espacio Opinión; Terrassa sueño de un futuro, que reflejaba todo un proyecto de posible parque para la ciudad. El Alcalde Sr. Manuel Royes Vila, mediante carta al autor de dicho posible proyecto, le felicitó. Después de algunos años, se realizó el proyecto del parque de Vallparadís. Solo tienen que acudir al Diario y buscar en mayo de 1991, "Terrassa, sueño de un futuro".
Aspecte del llac artificial que es construí després de recuperar l'aigua sobre el llit del torrent a la part central. Les fonts existents al sector nord del parc alimenten el llac

fitxa tècnica

CIUTAT: Terrassa (174.756 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 1989

INICI DE LES OBRES: 1990

FI DE LES OBRES: 2001

SUPERFÍCIE: 332.000 m2

COST: 720.000 €

crèdits

AUTORS:

Carme Ribas i Seix, Pere Joan Ravetllat, Manuel Ribas i Piera, Antoni Serra i Monté, Antoni Estapé i Esparza, Pere Puigdomènech i Roca, Carme Ribas

COL.LABORADORS:

Antoni Torras i Castany, Joan Carlos Villagrasa, Ignasi Reventós