X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció

ABANS

Imatges  (11)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

Al seu pas per Girona, l'espai de riu Ter és un element geogràfic amb un impacte cada cop més gran sobre la ciutat. Amb els successius creixements urbans vers l'altra riba del riu, iniciats amb la implantació de nous barris eminentment residencials, el curs fluvial, abans tangent al nucli urbà, ha esdevingut un lloc progressivament més central. Aquest fet, juntament amb la necessitat de preservar un sistema fluvial d’especials característiques biològiques, van portar a l’elaboració d’un pla especial que identificà el riu com un element decisiu en la configuració de la ciutat futura.

Abans de l’inici de les obres, els paratges de l’entorn fluvial, ocupats irregularment per usos heterogenis, presentaven problemes d’accessibilitat, fragmentació i abandonament. Enmig d’horts i d’habitacles precaris, les ribes, escassament conegudes malgrat la seva cèntrica ubicació, eren percebudes com a espais marginals. A l’emplaçament del futur parc, una de les quatre actuacions previstes al Pla Especial, existien dos àmbits diferenciats: una zona molt malmesa que s’utilitzava en part com a abocador de runes i d’escombraries i en part com a punt d’extracció de graves de la llera –activitats presents en diferents punts de la vall fluvial i responsables de la seva progressiva degradació– i una zona amb abundant vegetació de ribera.

objecte de la intervenció

El Pla Especial de Protecció de les Ribes del Ter va englobar les terrasses del riu en tot el terme municipal i fixà la necessitat de potenciar i alhora fer compatible la doble funció del Ter com a corredor natural i parc metropolità. Amb aquesta finalitat tota la llera fluvial i la seva àrea d'influència al llarg de 10,40 Km es van reservar com a sòl públic destinat a ser adquirit progressivament, de manera que en endavant les noves activitats urbanes poguessin situar-se al perímetre de l'espai recuperat reforçant el seu paper estructural dins la ciutat.

El projecte del nou parc del Ter Central, compromès dins l'estratègia i els criteris del Pla Especial, havia d'iniciar la transformació del riu per constituir-lo en l’espina dorsal de la futura ciutat-regió de Girona: els objectius eren restaurar les característiques paisatgístiques i la biodiversitat del sistema fluvial d’una banda i garantir, de l’altra, l’accessibilitat a la llera tot afavorint la utilització col·lectiva del parc sense alterar el fràgil equilibri del riu de l’altra.

descripció

Atès l'estat inicial de les ribes fluvials en el sector del Ter central, l’actuació optà per conservar els paratges qualificats en bon estat i per restituir les zones degradades, concentrades especialment en l’àmbit on hi havia un equipament esportiu. En els límits del parc, a un costat del pavelló existent, es va organitzar una zona d’accés i estacionament exterior tant per a cotxes com per a autobusos que facilità l’arribada en vehicle a la zona. Per tal de definir la llera i protegir les terrasses del parc i el pavelló de les crescudes del riu, es va construir una mota de pendent suau coberta amb gespa i es va descartar la construcció d’un mur de contenció, l’alçada del qual, considerable segons els càlculs hidràulics, hauria tingut necessàriament un major impacte. Alhora de potenciar el valor del riu, de cabal reduït, es va decidir embassar l’aigua en una resclosa baixa que alhora ajudés a mantenir el nivell de les aigües freàtiques que alimenten la Devesa, un bosc proper.

La línia de la mota construïda per a la contenció de les aigües, la recta del nou moll de pescadors i l’eix transversal que introduí el pont de vianants aixecat com a continuació del mur d’una riera existent, són tres fines traces que teixiren els fils essencials d’una ordenació configurada amb petits elements arquitectònics, masses d’arbres i prats. El volgut minimalisme d’aquesta ordenació, manifest tant en la utilització de la vegetació com en l’aspecte de les comptades construccions de servei escampades pel parc, volia aconseguir la millor adequació possible dels diferents elements nous al lloc tot respectant el caràcter del paisatge com a bosc de ribera. Els materials utilitzats a la miranda-far, al pont de vianants, al balcó-observatori i al nucli de serveis van ser el formigó, la fusta, els gabions de grava o la corda amb contrapunts com el vidre i l’acer inoxidable.

La voluntat de traçar recorreguts d’enllaç entre la llera i les proximitats del riu es concretà amb la clara geometria dels itineraris per a vianants i bicicletes i per la projecció de la traça del nou pont a través del bosc de la Devesa fins a la plaça de les Botxes, recorregut que podria millorar ostensiblement la unió entre Fontajau i el centre de Girona.

valoració

Ja des dels inicis, en el planejament especial, el projecte per al futur Parc del Ter Central es va distanciar del que hauria pogut ser exclusivament una intervenció merament superficial de vegetació i recorreguts per perseguir uns objectius globals de major repercussió a llarg termini. La intervenció, un cop finalitzada, representa la revaloració integral d'un espai altament erosionat després de diferents agressions directes i anys de deixadesa i abandonament. Amb la finalització de les obres, la recuperació de la llera del riu al seu pas per la ciutat de Girona ha posat de nou a l'abast de tothom un espai natural d'extraordinari valor ambiental per al conjunt urbà.

L'ambició en el objectius d'aquest projecte, al costat del resultat aconseguit, d'una banda, i de la simplicitat i delicadesa de la seva execució, de l'altra, avalen l'experiència com a exemple rellevant a tenir en compte en endegar actuacions de recuperació d'espais fluvials en retrocés en el medi urbà.

Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.3 / Vots: 3
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
Imatge de la nova connexió de vianants sobre el riu

fitxa tècnica

CIUTAT: Girona (75.256 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 1993

INICI DE LES OBRES: 1996

FI DE LES OBRES: 1999

SUPERFÍCIE: 145.000 m2

COST: 23.925.000 €

crèdits

AUTORS:

Francesc Hereu | Joaquim Español Arquitectes, Joaquim Español, Francesc Hereu

COL.LABORADORS:

I. Gilabert, Ibering E.P. Ingenieros, D. Arqué, M. Figueres