X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Periscopi

La secció Periscopi recull enllaços a diverses pàgines web que publiquen continguts rellevants sobre espai públic i ciutat. Entre d’altres, es fa ressò de l’aparició de llibres i d’articles d’informació i opinió, de la programació de seminaris i conferències o de la convocatòria de concursos i guardons. Aquesta mirada de tres-cents seixanta graus sobre el panorama que envolta el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà pretén detectar les qüestions més significatives de l’actualitat i els agents més rellevants d’arreu del món.
  • guardiannona.jpg

    Com està canviant l'espai públic en les ciutats europees?

    Des de la regeneració i l'activisme fins a la privatització i la seguretat, l'espai públic a les ciutates és transformat a causa de diversos processos urbans.
  • refugees_bona.jpg

    Capacitar les ciutats per fer front a la cisi de refugiats

    Capacitar les ciutats per fer front a la cisi dels Refugiats
    Malgrat que els centres urbans hagin de rebre i integrar un elevat nombre de refugiats, segons un estudi europeu, les ciutats manquen les eines polítiques i administratives essencials per la gestió de la crisi.
  • new_urban_movement.jpg

    Nou activisme urbà a Madrid

    Després de la crisi econòmica a Espanya, hi ha esperances en els moviments socials: «La seva innovació, ús d’eines modernes, i el focus en la ciutadania activa està transformant el camp del urbanisme en quelcom al servei directe dels ciutadans, prioritzant així el servei públic davant del benefici privat».
  • mxdf.jpg

    La Declaració de la Ciutat de Mèxic per Habitat III

    Com finançar la Nova Agenda Urbana és una de les qüestions centrals que es tractaran a la Conferència de les Nacions Unides Habitat III. Segons la Declaració de la Ciutat de Mèxic, el finançament sostenible de les ciutats requereix que els governs locals s’asseguin a la taula global, i fa una crida perquè els municipis siguin dotats amb el poder de finançar el desenvolupament urbà tot reconeixent que les ciutats són «socis fiables» per les inversions.
  • urban_physicsbo.jpg

    Polítiques Públiques: Física Urbana

    A mesura que les ciutats creixen i es tornen més complexes, la tasca d’urbanistes s’ha tornat més difícil. A la revista «Nature» hi trobem una reflexió sobre com el treball interdisciplinari, el pensament de sistemes i la inclusió del coneixement tàcit dels habitants junts poden proveir informació crucial per millorar la salut de les ciutats i el benestar dels seus habitants.
  • prison.jpg

    Les presons i l’espai públic

    Avui, Garrett Felber reflexiona sobre la relació entre les presons i l’espai públic al Institut for Public Knowledge (Universitat de Nova York). El ponent explorarà les nocions de presó comunitària des dels anys trenta als quaranta, l’organització musulmana a les presons del anys seixanta, i el nostre moment actual, «el gir punitiu», de la privatització de les presons i l’empresonament en massa.
  • plain-cielbona.jpg

    Les representacions complexes de les torres residencials populars

    La demolició de complexos residencials decadents als suburbis de les ciutats de França és una pràctica lligada als processos de renovació urbana. Tanmateix, utilitzant com exemple el cas de la torre de Plain-Ciel, a Saint-Étienne (Lyon), aquest article mostra com els sistemes de representació complexos donen nous significats a les edificacions. Des del símbol del progrés i la modernitat de la postguerra, passant per la imatge de decadència, finalment Plain-Ciel es transformà en «un monument arrelat al paisatge de Saint-Étienne».
  • vila_autdromo_bona.jpg

    Rio de Janeiro: construint la ciutat olímpica

    Malgrat l’elaboració, per part d’experts i activistes, d’un Pla Popular que assegura la convivència entre la comunitat informal i el nou Parc Olímpic, demolicions, desallotjaments forçosos i violència policial han format part de la vida quotidiana des de l’inici de les obres olímpiques en la comunitat de Vila Autòdromo.
  • college_humor.JPG

    De com els automòbils van prendre els carrers

     Aquest vídeo curt dels humoristes americans ‹‹College Humor›› relata com, un segle enrere, els cotxes comencen a dominar els carreres que prèviament havien estat espais oberts al públic. Malgrat les protestes populars contra els perills dels vehicles motoritzats, l’estratègia publicitària corporativa aconseguí convèncer la població urbana que els carrers ja no els pertanyien.
  • karl_jilg.jpg

    L'abisme del cotxe privat

    Aquesta il·lustració de l'artista Karl Jilg, encarregada per l'Administració Sueca de Carreteres, expressa fins a quin punt l'espai públic de les nostres ciutats es rendeix a l'hegemonia del vehicle privat.
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12