X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Periscopi

La secció Periscopi recull enllaços a diverses pàgines web que publiquen continguts rellevants sobre espai públic i ciutat. Entre d’altres, es fa ressò de l’aparició de llibres i d’articles d’informació i opinió, de la programació de seminaris i conferències o de la convocatòria de concursos i guardons. Aquesta mirada de tres-cents seixanta graus sobre el panorama que envolta el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà pretén detectar les qüestions més significatives de l’actualitat i els agents més rellevants d’arreu del món.
  • lookingforaproblem.jpg

    La tecnologia intel·ligent: una solució que busca un problema

    No hauríem de creure que l’arribada de la tecnologia intel·ligent és inevitable. Maarten Hajer, curador de la Biennal Internacional d’Arquitectura de Rotterdam de 2016, mostra una opinió ferma: “si no ens ajuda a reduir el CO2, si no ens ajuda a crear ciutats més inclusives, si no ens ajuda a fer un treball amb sentit, no m’interessa la tecnologia intel·ligent.”
  • democratic_cities.jpg

    «Ciutats Democràtiques» arriba a Madrid

     La setmana vinent, els museus de Reina Sofia i el Prado de Madrid rebran les jornades de «Ciutats Democràtiques», incloent notables conferenciants, sessions de discussió i tallers per tal d’aprofundir en el debat sobre com les noves tecnologies poden ajudar-nos a construir ciutats més democràtiques.
  • yesterdays_future.jpg

    «El futur d’ahir» al DAM

    El Museu d’Arquitectura Alemanya (DAM) ha inaugurat recentment una exposició sobre models d’arquitectura futurista utòpica del segle passat que mai van ser realitzats. Els models tenien com a objectiu proposar idees per la supervivència en fases de forta agitació social.
  • pollution.jpg

    Taxes de pol·lució alarmants a les ciutats del món

    Segons dades revelades per la OMS, la pol·lució de l’aire de les ciutats amb creixement accelerat ha augmentat un 8% en els darrers cinc anys. Sent la principal causa de mortalitat del món, frenar l'avenç la pol·lució es una tasca urgent. Reduir les emissions de gasos, utilitzar fonts d’energia renovables i reduir el transit de cotxes es troben entre les mesures preses per les ciutats per respondre a aquesta emergència mediambiental.
  • smartieeeeee.jpg

    Els perills de la intel·ligència

    La propera Cimera de Ciutats Sostenibles Europees se centrarà, en gran mesura, en la idea de les Ciutats Intel·ligents, o «Smart Cities». Proposem una lectura que qüestiona la sostenibilitat d’aquest model ja que privilegia la tècnica per sobre dels aspectes socials, genera desenvolupament geogràfic desigual i pot profunditzar les desigualtats socials.
  • african_public_spaces.jpg

    Les ciutats africanes i el futur dels espais públics

    Durant la conferència introductòria a les jornades «El futur de l’espai públic», Rashiq Fataar, director del Future Cape Town va apuntar que, malgrat l’espai públic a l’aire lliure és abundant, cal preguntar-se qui n’és el propietari, i qui l’utilitza. Fataar també va destacar la importància de tenir cura dels edificis públics i els espais públics interns per assegurar-ne la seva accessibilitat.
  • bike-friendly_cities.jpg

    Les 20 ciutats millor adaptades a la bicicleta

    Invertir en infraestructures per bicicletes és una decisió moderna i intel·ligent. Una gran quantitat de recerca feta al respecte mostra els beneficis socials, econòmics, ambientals i de salut del ciclisme urbà.
  • bigger_roads.jpg

    Les vies grans empitjoren el trànsit

    La construcció de carreteres grans fa augmentar el nombre d’usuaris i empitjora el transit. Encarir l’ús del cotxe i substituir l’espai que li és dedicat amb rius, parcs i petits camins no només no provoca congestió sinó que millora el medi ambient i la habitabilitat de les ciutats.
  • jane_jacobs.jpg

    Recordant Jane Jacobs

    100 anys després del seu naixement, Sassen reflexiona sobre com Jane Jacobs «va canviar la manera en què mirem les ciutats». Jacobs centrava els seus anàlisis i activisme en la subalternitat i les sub-economies que, malgrat que eren ignorades i amenaçades, són part intrínseca de la urbanitat en les grans metròpolis.
  • governancebona.jpg

    Governança i la nova agenda urbana

    Segons l’informe preparat per experts de la LSE i UCGL en el marc d’Habitat III, la nova governança urbana ha d’estar basada en aspiracions al dret a la ciutat, destacant la necessitat de la descentralització i l’enfortiment de capacitats dels governs municipals.
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10